Relació entre iguals

DSC_0440

Valorem com a positiu i clau el treball de cooperació. Però no hem d’enganyar-nos: persisteix una concepció de cooperació internacional per al desenvolupament hereva del disseny de l’ordre econòmic i polític imposat per les grans potències després de la II Guerra Mundial. Segons aquesta visió el desenvolupament de la majoria dels països depèn essencialment del major creixement econòmic industrial dels països centrals (ONU), la qual cosa arrossegaria el creixement i desenvolupament dels altres.

Aquesta teoria evolucionista del desenvolupament (que ha mostrat clarament les seves manques analítiques i predictives) va conformar una concepció de la cooperació internacional al desenvolupament totalment subordinada a la recuperació econòmica dels països centrals o limitada a la simple “ajuda” davant les situacions de gran adversitat en termes de gana, pobresa, misèria i catàstrofes.

Des de que en la Conferència de Sant Francisco al 1945 (amb motiu de la fundació de l’ONU), es van proclamar els principals objectius en matèria de desenvolupament i progrés social per a tots els països del món, la bretxa que separa als països desenvolupats i subdesenvolupats no ha fet més que accentuar-se.

L’experiència de tots aquests anys d’ajuda al desenvolupament, tant oficial com privada, a la vista de la situació actual del món, podem qualificar-la com fracassada.
El model econòmic que als països del Nord, almenys estadísticament, ha aconseguit nivells acceptables de benestar, no és traslladable a nivell planetari.

És per tant urgent definir unes noves relacions Nord / Sud basades en la solidaritat entre els pobles i el respecte al medi ambient, cal treballar en pro d’un nou ordre econòmic internacional que elimini la gran desigualtat existent en la humanitat i generar unes formes de desenvolupament sostenible que garanteixin la viabilitat de les generacions humanes (actuals i futures) al planeta.

En el cas d’Amèrica Llatina, s’ha experimentat una inestabilitat política d’anys, travessant un període de guerres i violència que ha marcat profundament aquesta societat. El procés de canvi polític i social ha sigut lent i la democràcia i els DDHH continuen afrontant grans desafiaments que impedeixen avançaments significatius. Destaca, encara, la continua desigualtat social, la fragilitat de les institucions estatals, el caudillisme, els desastres naturals sense eines perquè la població els afronti, l’encara incipient desenvolupament de les institucions socials, els conflictes fronterers…

Tot i així s’ha avançat. Ha crescut la intolerància a l’abús d’autoritat, els exemples de bones pràctiques en desenvolupament, han incrementat les ONG a la regió amb capacitat d’avançar les agendes socials dels països, amb increments significatius de representativitat de dones i de col•lectius vulnerables en entitats socials i espais públics.

És per això que hem de enfocar els nostres esforços a donar prioritat al treball amb la societat civil, enfortint les xarxes i institucions per desenvolupar estratègies unificades; amb la població indígena que es troba en pobresa o extrema pobresa i tots aquells col•lectius de la societat civil infrarepresentats o oblidats. Tot això sota una perspectiva clara, definida i inegociable de gènere.

Cimades

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s