L’economia de les cures, l’economia invisibilitzada

economiaEl progreso social puede ser medido por la posición social del sexo femenino.”
Karl Marx

El Vermut amb l’economia social i de les cures que organitza Setem Girona al FSCat Girona 2016 vol ser un espai per a la reflexió i el debat sobre temes que afecten a les iniciatives d’Economia social i solidària, entre d’altres el rol de les cures, la necessitat de noves formes d’organització econòmica, laboral, familiar, i en última instància personal,… atès que els paràmetres de la teoria econòmica occidental són patriarcals i no reconeixen a la vida el seu valor fonamental.

Zigmunt Bauman lamenta que, després de 40 anys no hagin estat escoltades ni compreses unes paraules que Robert Kennedy pronuncià el 1968: “Sembla que durant massa temps hem renunciat tant al nostre propi desenvolupament personal com als valors comunitaris, per la mera acumulació de coses materials.(…) El PIB no reflecteix la salut dels nostres fills, la qualitat de la seva educació ni el seu gaudi en el joc. (…) En una paraula, el PIB ho mesura tot tret d’allò que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda”.

L’economia feminista o economia de les cures es dedica a visibilitzar allò que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda. Considera les dimensions emocional i afectiva com a part dels processos que sustenten la vida i el benestar, i al final la mateixa economia productiva. Però mentre aquesta posa el benefici econòmic al centre de l’activitat econòmica, l’economia de les cures hi situa la persona i el seu benestar.

Quan parlem de cures i d’economia reproductiva ens referim a totes aquelles feines que fan que una persona pugui després participar de la vida productiva. Fins ara aquest tipus de feines les fan majoritàriament les dones (a saber: les dones treballen 21 hores més de mitjana que els homes en feines domèstiques i, com una de les conseqüències, el 42% de dones rebutgen llocs directius de treball perquè se’ls fa difícil combinar les “cures” amb l’activitat laboral).

L’economia de les cures posa de manifest que el canvi de distribució social ha de passar per un canvi en la distribució de les cures i per reconèixer que, en un moment o altre de la vida, totes hem estat, som o serem depenents.

El llenguatge com a expressió del sistema

En general, estem més acostumades a encaixar expressions com dones de fer feina, que no pas homes de fer feina, baixa per maternitat més que no pas baixa per paternitat, i reunions de pares, encara que paradoxalment hi assisteixin més mares que pares. El llenguatge és masclista i atribueix certs rols al gènere.

Vivim en un sistema que atribueix les feines domèstiques i de les cures en general a la figura femenina i que a més les desvaloritza, quan són les que permeten que la figura masculinitzada sigui autosuficient, flexible i disponible per a treballar en el mercat i ser el màxim de productiu possible en termes d’acumulació de capital. És qui l’Amaia Perez Orozco descriu com el treballador xampinyó, perquè “brota todos los días plenamente disponible para el mercado, sin necesidades de cuidados propias ni responsabilidades sobre cuidados ajenos, y desaparece una vez fuera de la empresa”. El treballador xampinyó ni es planteja la conciliació.

La utopia feminista: la perspectiva 4 en 1

La sociòloga, marxista i feminista Frigga Haug s’escandalitza quan escolta els governants prometre que crearan més llocs de treball, “com si no hi hagués prou feines imprescindibles i vitals per al conjunt de la societat, tant en l’àmbit natural com en l’àmbit humà i que no s’arriben a realitzar. (…) Cal repartir el volum de feina existent de manera justa” i es refereix a totes les activitats humanes que cal desenvolupar en els diferents àmbits (laboral, reproductiu, desenvolupament personal propi i polític). Haug aposta per una jornada de treball de 16 hores on cadascuna de les 4 dimensions ocupi 4 hores i creu que els 4 àmbits de la vida haurien d’anar units i no contraposar-se entre ells com ara passa. I és conscient que per a poder ajuntar les parts “cal una altra administració del temps, una comprensió diferent del que són la democràcia, el desenvolupament humà, la justícia (…)”, i que, per a assolir-ho cal fer política, perquè és necessari un canvi, un pensament nou i renovador per poder enllaçar i vincular els quatre àmbits i aconseguir una vida plena i plena de sentit. “No és una fita a curt termini, però pot servir de brúixola per a les fites polítiques immediates en el nostre camí cap als objectius llunyans, (…) d’utopia concreta que abasta a tots els habitants dels planeta i que acaba en l’evolució de cada persona per tal que evolucioni el conjunt de la humanitat”.

En resum, la transformació de l’economia ha de començar per reconèixer que totes som depenents, per recuperar la dimensió invisibilitzada de les feines que es troben fora del mercat, i a partir d’aquí promoure una redistribució de les feines, reproductives i productives, del temps i dels recursos.

Berta Tresserras Cirera

Bauman, Z., & Udina, D. (2009). El Arte de la vida : de la vida como obra de arte. Barcelona : Paidós.

Pérez Orozco, Amaia. (2014). Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid : Traficantes de sueños

Haug, Frigge (2008). Die Vier-in-einem-Perspektive. Politik von Frauen für eine neue Linke. Hamburg : Argument Verlag.

El vermut amb l’economia solidària i de cures és a les 13h a la Sala de Formació. Amb representants de Som Energia, Xarxa Economia Solidària, Eticom-Som connexió, Fiare Banca Ètica, i Coop 57

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s