La desigualtat de gènere, avui

feminisme

Els ésser humans som diferents, diferència podríem dir que és la diversitat de trets que donen identitat a les persones a causa del seu origen o les opcions personals i que, no tan sols no perjudiquen altres persones, sinó que tendeixen a enriquir i afegir valor a qualsevol tipus de grup humà.

La diferència no és per definició discriminatòria, són els valors culturals de la societat patriarcal els que impregnen la diferència de discriminació i desigualtat. Aquestes societats, a banda d’establir de manera arbitrària identitats, tasques i responsabilitats diferents per a cadascun dels sexes, atorguen un grau més alt de consideració als valors associats al sexe masculí per damunt dels associats al sexe femení.

La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat. L’atribució de valors i de poder diferent a cadascuna de les categories, en aquest cas home i dona, és el que transforma la diferència en desigualtat.

La desigualtat es refereix a les diferents oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos, com poden ser la salut, l’educació, l’habitatge i el treball, i també a l’autonomia, l’accés a la informació, la presa de decisions, i la presència i visibilitat pública.

Amb tot això no es busca amagar les diferències i promoure la uniformitat i l’homogeneïtat entre les persones, sinó remarcar que cal garantir les condicions d’igualtat, i a la vegada, respectar la diferència. Una cosa i l’altra són compatibles.

Una de les expressions de la desigualtat de gènere és la discriminació sexual. Les discriminacions poden servir tant per beneficiar un grup social com per perjudicar-lo, però en la societat de què formem part, les dones han patit més discriminacions negatives, és a dir, un tractament desigual amb conseqüències perjudicials, a diferència de les discriminacions atorgades als homes davant de situacions semblants.

Actualment, en el món occidental, el marc normatiu preveu la no-discriminació per raó de sexe, és per això que és menys probable trobar discriminacions directes. Tot i així, proliferen les discriminacions indirectes, actes aparentment neutres que, en l’aplicació pràctica, determinen un impacte advers en el col·lectiu femení sense trobar justificació en un motiu aliè al sexe.

La desigualtat i la discriminació existent entre homes i dones és el que genera l’existència de situacions de domini, d’abús, d’opressió, de subordinació i de desavantatge d’uns per damunt de les altres davant la realitat i les oportunitats socials. La materialització més devastadora d’aquesta relació de domini i abús dels homes cap a les dones ha estat i és la violència masclista, la violència que s’exerceix contra les dones pel sol fet de ser-ho.

Hi ha tres dates significatives a nivell internacional on es fa evident l’existència de desigualtat i discriminació per motiu de sexe.

  • 22 de febrer Dia Europeu per la Igualtat Salarial
  • 8 de març dia Internacional de la dona i
  • 25 de novembre dia internacional contra la violència de gènere.

Les commemoració de dies internacionals evidencien deficiències existents a la societat en que vivim i la necessitat de lluitar per aconseguir drets moltes vegades ja reconeguts legalment, però que continuen sense fer-se realitat.

Aquestes dates ens serveixen per recollir dades d’estudis que reforcen les nostres tesis sobre la desigualtat i discriminació que patim pel sol fet de ser dones.

  • El dilluns 22 de febrer es va celebrar el. CCOO aprofità la data per demanar combatre la bretxa salarial entre homes i dones. Segons les dades de la darrera enquesta d’estructura salarial publicada al 2015 (amb dades de l’any 2013), la bretxa va augmentant: les treballadores a Europa guanyen un 17% menys que els homes, és a dir, dos mesos l’any els treballen gratis. El salari brut anual de les dones és de mitjana una quarta part inferior al dels homes. Tenen els salaris més baixos a qualsevol sector: industrial (19,28%), construcció (14,96%), serveis (24,39%)… una situació insostenible que cal combatre quant abans amb polítiques actives, mesures i plans d’igualtat.
  • Un estudi de la Generalitat revela que de 450 empreses només 5 tenen un 40 % de dones a llocs directius. (En el món empresarial els llocs de treball per directius segueixen essent per a homes. I no només al món empresarial, sinó també al món polític, on només un 22% dels representants públics són dones.
  • El 97% dels permisos que es demanen per tenir cura dels fills, gent gran o dependents els demanen dones. (La dona té una major dificultat per trobar un treball justament remunerat, i en molts casos ha de tornar a casa per fer-se càrrec de la família. Hi ha una evident dificultat de conciliació laboral i familiar.)
  • Hi ha una escletxa salarial entre homes i dones al nostre país entorn el 24%, una mica més de 6.000 €/any. (Això vol dir que una dona ha de treballar més de dos mesos a l’any, gratuïtament, respecte a un home.)
  • L’atur femení supera el masculí en el 95% dels municipis gironins. (Fa uns dies un titular del Diari de Girona deia això, i és que les dones també patim d’una manera més ferotge la falta de feina.)
  • Una de cada tres dones al món pateix violència física o sexual (principalment a mans de la seva parella sentimental). A Espanya a l’any 2015, 57 dones van ser assassinades per homes.

Aquestes són només algunes de les xifres que demostren que la desigualtat porta nom de dona.

La crisi econòmica ha agreujat aquesta desigualtat i des de fa uns anys cada cop s’obre una bretxa més gran. Amb govern progressistes es va legislar en igualtat i violència de gènere, i és cert que es va avançar en igualtat efectiva. La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista a Catalunya o la Ley contra la Violència de Género, la Ley para la igualdad efectiva de hombres y mujeres o la Ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntària del embarazo. Hauríem de tenir també en compte la llei de dependència (ja que la gran majoria de cuidadors de dependents són dones) i la llei que va regular la situació als treballadors de la llar.

Desprès d’uns anys de legislació a favor de la igualtat, aquestes polítiques pateixen una parada important i les dones comencem a perdre drets una altra vegada. Alguns exemples són les retallades de la Generalitat entorn un 25% en polítiques de dones, un 10% en dependència o un 69% en programa de suport a la família. (Això només al 2014.) A Espanya les notícies tampoc són bones i ens trobem davant canvis de lleis, retallada de recursos i una ideologia contrària a la igualtat entre home i dona.

Davant d’aquesta realitat no ens queda més remei que continuar treballant de manera ferma per exigir que es compleixin unes lleis ja existents i lluitar per aconseguir una societat més justa on totes les persones , encara que diferents, gaudim d’uns mateixos drets i oportunitats .

Xarxa Dones Girona

La xerrada “L’escàndol de les desigualtats” és el 16 abr. a les 13h a l’Auditori Petit. Amb representants de Xarxa Dones Girona, Oxfam Intermón, Caritas Girona, Fundació Ser.gi, Fundació Talibés i Justícia i Pau.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s