El veritable repte del segle: el canvi climàtic i els seus impactes socio-ambientals

canviclimàtic

Segons dades del propi Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC; organisme científic internacional que estudia el canvi climàtic i les respostes necessàries per aturar-lo) abans del 2050 cal reduir un 50% els gasos d’efecte hivernacle (GEH; p.ex. diòxid de carboni de la combustió de carburants del transport i de la calefacció), per tal d’evitar que la temperatura mitjana de la Terra augmenti més enllà de 2ºC durant el segle 21. Es considera que creuar aquest llindar comportaria conseqüències desastroses per la supervivència humana en molts indrets del planeta. Malauradament al ritme actual de consum d’energies contaminants (carbó, petroli, gas natural) el 2030 ja s’haurà superat el pressupost de GEH disponible fins el 2050 que permetria mantenir l’escalfament global sota control.

 Davant d’això la responsabilitat dels països industrialitzats és màxima, ja que generen el 41% dels gasos responsables del canvi climàtic, mentre que no arriben al 20% de la població. Per això, en països com el nostre la reducció dels GEH pel 2050 ha de ser del 80 al 95% segons l’IPCC. En aquest repte, els pobles i ciutats tenen un paper cada cop més rellevant, ja que avui dia més del 50% de la població mundial viu en assentaments urbans i s’hi produeixen el 70% de les emissions mundials d’efecte hivernacle.

La darrera cimera del canvi climàtic de Lima (2014) es va tancar amb un mínim acord, que estableix que tots els països participants presentaran davant l’ONU al llarg de 2015 els seus compromisos “quantificables” en reducció de gasos d’efecte hivernacle. Les propostes presentades a finals de 2015 haurien d’aconseguir reduir l’escalfament global al límit establert de dos graus centígrads, xifra que ens cas de superar-se amenaçaria la nostra supervivència com a espècie.

 La conferència de Lima (Perú) va ser l’últim pas abans de la gran cita en la lluita contra el canvi climàtic: París 2015. L’acord entre 195 països sobre el canvi climàtic, firmat a la cimera de París el 12 de desembre de 2015, es va aconseguir després de dues setmanes intenses de negociacions. El resultat de l’acord pel que fa als compromisos no és satisfactori ja que contempla no sobrepassar el límit de 2ºC d’increment de la temperatura global. Les accions que s’hi contemplen difícilment aconseguiran aquest objectiu, i probablement conduiran a un increment de fins a 3ºC o més. A més, tal com l’acord explicita, alguns dels compromisos no són vinculants, i no hi haurà cap sanció per als països que els incompleixin.

Alguns temes reivindicats des de l’ecologisme, com la descarbonització de l’economia o la desinversió en energies d’origen fòssil eren presents als textos que s’estaven negociant des de feia cinc anys, però que van desaparèixer de sobre la taula en tan sols dues setmanes. Per altra banda, el reconeixement de la necessitat d’una justícia climàtica (el deute que tenen els països més responsables del canvi climàtic sobre els països que més el pateixen), els límits del creixement econòmic, el respecte als estils de vida locals o els drets indígenes sí que van quedar inclosos a l’acord, però tan sols al preàmbul, una part del text que no té cap mena d’implicació legal. L’acord de París, doncs, es podria considerar un èxit únicament des d’un punt de vista diplomàtic, però no des de la necessitat de reduir els impactes del canvi climàtic. Com a contrapunt positiu, l’acord obliga els estats a rendir comptes de les accions que es comprometen a dur a terme possibilita que la ciutadania pugui fiscalitzar els governs i exigir-los més compromisos.

Ambdues cimeres ens recorda una vegada més, el lamentable compromís internacional amb el clima. Mentre que països com Finlàndia s’han compromès a reduir un 80% les seves emissions per a l’any 2050, la majoria de les nacions només proposen reduccions modestes.

 És per això que molts defensors d’un nou model energètic miren més enllà dels estats nacionals, i volen aprofitar les polítiques municipals per empènyer a compromisos molt més ambiciosos, i, potencialment, molt més efectius. Cal impulsar una transició energètica que permeti garantir la sostenibilitat planetària i el benestar humà. Tenim exemples concrets que ens demostren que aquesta transició és possible, però només des de la implicació de la gent es podrà fer pressió per aconseguir una lluita més efectiva contra el canvi climàtic.

Associació Naturalistes de Girona

La xerrada-debat “El veritable repte del segle: el canvi climàtic i els seus impactes socioambientals” és el 16 abr  a les 13h a l’Auditori Gran, amb representants de l’ANG, Observatori del Deute en la Globalització, IAEDEN-Salvem l’Empordà, Grup Nord-est de la Xarxa per la Sobirania Energètica

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s