Transformem les regles de poder que generen Desigualtat

desigualtats

La pobresa i desigualtat és cada cop més extensa, intensa i crònica. El Banc Mundial calcula que el 2015 hi havia 700 milions de persones que vivien en situació de pobresa extrema, amb menys de 1.9$ al dia. De continuar amb aquesta tendència no serà possible assolir l’eradicació de la pobresa extrema l’any 2030, tal i com contemplen els nous objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per les Nacions Unides el setembre de 2015.

El darrer informe d’Oxfam Intermón ‘Una economia al servei de l’1%’ , de gener de 2016, analitza la situació de la desigualtat al món i revela que l’1% més ric de la població posseeix més riquesa que el 99% restant, reflectint clarament la bretxa existent entre les capes més privilegiades de les nostres societats i tota la resta de la població. Una altra comparativa ens confirma que la desigualtat va en augment, ja que el 2015 únicament 62 persones amb les majors fortunes tenien la mateixa riquesa que la meitat més pobra, un total de 3.600 milions, quan 5 anys abans, al 2010 eren 388.

I si parlem de l’Estat espanyol les darreres estadístiques ens diuen que és el país de la Unió Europea on més s’ha incrementat la desigualtat desprès de Letònia: 10 vegades més que la mitjana europea. I l’any 2015, l’1% més enriquit de la població concentrava quasi tanta riquesa com el 80% més empobrit.

A Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat a favor de les minories. Actualment, només el patrimoni de la persona més rica equival a la renda anual de 150.000 famílies, i durant el 2015 el patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34%. . Es fa evident que cal continuar treballant per eradicar la pobresa i les desigualtats, ja que malauradament les vulneracions de drets i l’exclusió social són realitats existents també a Catalunya.

Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’un canvi de model econòmic, social i polític dirigit cap a la justícia global, la qual té per objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats, mitjançant, entre d’altres, la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global.

Aquest creixement de la desigualtat té molt a veure amb un engranatge econòmic que permet la captura tant d’ingressos com de riquesa en favor dels poderosos. En aquesta trama, els paradisos fiscals serveixen com a element clau per facilitar pràctiques d’evasió i elusió fiscal, que resten ingents quantitats de recursos que haurien de destinar-se al benestar general i a millorar les oportunitats vitals de milions de persones. I encara que a l’inici de la crisi econòmica, moltes van ser les veus que van clamar la desaparició dels paradisos fiscals, poc ha canviat sobre això. El 2014 la inversió cap a paradisos fiscals era ja quatre vegades la de 2001, creixent gairebé el doble de ràpid del que ha crescut l’economia mundial.
S’estima que la riquesa individual que s’oculta en paradisos fiscals arriba als 7,6 bilions de dòlars, una suma més gran que el PIB del Regne Unit i Alemanya junts, xifra que equival al 8% del patrimoni individual global. Però no només les grans fortunes fan ús d’aquests territoris, sinó que també moltes grans empreses les utilitzen per desviar beneficis i no tributar per ells. Així, 188 de les 200 empreses més grans existents a nivell mundial, és a dir 9 de cada 10, mantenen presència en almenys un paradís fiscal i el 50% del comerç mundial passa per paradisos fiscals. Lamentablement no som aliens a aquesta tendència i el 2014 vam comprovar que la inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 2.000%.
El sistema actual no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de decisions polítiques deliberades, que els nostres líders donen suport a una minoria en lloc d’actuar en defensa dels interessos de la majoria i de les necessitats dels més vulnerables.

Esta en mans dels responsables polítics prendre mesures que posin fi a l’actual crisi de desigualtat,
i en aquesta lluita les empreses poden resultar actors claus optant per un compromís inequívoc amb la responsabilitat fiscal. També des de la ciutadania es pot contribuir exigint als nostres governants que impulsin com més aviat una Llei contra l’evasió fiscal.

Perquè una societat menys desigual és una societat més democràtica, amb més cohesió social i on les persones compten amb les oportunitats i possibilitats de gaudir d’una vida digna.

Oxfam Intermón. Equip Campanya, març 2016

La xerrada “L’escàndol de les desigualtats” és el 16 abr. a les 13h a l’Auditori Petit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s